sense propòsits ni despropòsits

Els boigs prenen per realitats els despropòsits de llur enteniment. Ruyra Parada

Com més va més em costa deixar-me sorprendre per les paraules i pels que les diuen. També per les meves. I potser per això ben poques vegades puc parlar enraonadament i les deixo a recés, sota l'ombra.

El diccionari de l'IEC en diu: "acció i efecte de (...) formar la intenció d'una cosa".  Dit així sembla clar que  fer-se propòsits és una pèrdua de temps considerable perquè d'antuvi tothom ja sap que amb la intenció no n'hi ha prou. Però també és cert que sense propòsit no hi hauria decisió.

Penso en el temps que ha de venir. Poc, perquè el que realment importa és el present. Però hi penso. En el temps i en els escenaris que han de venir i que són a la meva mà. Els propòsits i les decisions vindran més endavant.

M'ha agradat llegir un pensament que diu que la cinquantena és la vellesa de la joventut, i la seixantena la joventut de la vellesa.  (He trobat que la va escriure Teresa Cremisi)

Per sort, de tant en tant, encara em pot sorprendre trobar persones que puguin trenar bé les paraules. I només per això, ja paga la pena encetar un altre any. I seguir creient, una mica, que encara hi pot haver excepcions a la tant generalitzada estupidesa humana.