diferents entre nosaltres

Vaig trobar la Montse el dia dels nassos. La Montse és una veïna que viu davant per davant. Ens coneixem de tota la vida tot i que potser només hem tingut mitges converses d'ascensor al carrer els darrers 4 o  5 cinc anys. No coincidim gaire enlloc. I només ens trobem pel carrer si jo no faig horari de feina. Som, doncs, coneguts i/o saludats.

Quan abans d'ahir la vaig veure venir per la mateixa vorera vaig pensar que li desitjaria bon any. Ella es va aturar i ja vaig veure que volia una mica més que una salutació. No em fa res de parlar amb qui vol parlar si no  tinc pressa.

Només en trenta segons vam passar del bon cap d'any a "quina vergonya d'aquests temps, i que haguem de pagar la llum a tots aquests que venen de fora -tu ja m'entens i no cal dir noms- i nosaltres amb pensions de misèria pagant cada mes".

Si la Montse hagués estat de la família o si ens coneguéssim i haguéssim parlat de la vida, l'amor i la mort de fa temps, segurament l'hauria engegat a la merda o a prendre pel sac. Ja se sap que la confiança fa fàstic. Però li vaig tocar lleugerament el braç esquerra amb la meva mà dreta i li vaig dir: "Montse, no t'equivoquis... tots hauríem de tenir la llum i el  gas de franc. Ells i nosaltres. I en Felipe González hauria de ser a una residència d'avis enlloc de ser a un consell d'administració".

Es va quedar uns segons muda. Després em deia que sí, que quanta raó que tens...

Em sap greu tantes bones persones atemorides. Em sap greu tanta classe mitja baixa sense arguments i tants polítics esade sense adonar-se'n.

Falta molt més entendre i compensar amb arguments. Falta llegir. Falta saber veure llum en les paraules com les que Eva Piquer sap escoltar en aquesta entrevista a John Berger. 

Saber veure la realitat des de la diferència sense posar en guetos als diferents. Perquè els que ens són suposadament més propers, sovint poden ser els més diferents.