dissabte, 5 d’agost del 2017

si fos (declaració)

Et trobaria per casualitat.

Dos mesos, potser tres,  per tastar el paradís. I deixar-lo allà, a la punta dels dits, de la llengua. Tastant-lo amb tot el paladar. Com ha de ser.

Els grans somnis duren tota una vida i es viuen en un instant. Un  instant minúscul de potser dos o tres mesos.  No hi ha gaire temps per més. I el que hi ha, és sobrer.

Sense marges ni mesures. La vida a pel. I res més.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada