Et trobaria per casualitat.
Dos mesos, potser tres, per tastar el paradís. I deixar-lo allà, a la punta dels dits, de la llengua. Tastant-lo amb tot el paladar. Com ha de ser.
Els grans somnis duren tota una vida i es viuen en un instant. Un instant minúscul de potser dos o tres mesos. No hi ha gaire temps per més. I el que hi ha, és sobrer.
Sense marges ni mesures. La vida a pel. I res més.
